Carn de bou

Bou, carn de bou o vedella és el nom culinari de la carn bovina, especialment la del bestiar amansat. Aquesta carn de bestiar prové de vaques, bous o vedells.^[1] La carn bovina rep els noms de «carn de vedella» quan és d'un animal jove i «carn de bou» quan és d'un animal adult.

Etimològicament, la paraula catalana prové del mot llatí bos, bovis. L'espècie i el mascle es diuen bou, en canvi la femella és la vaca. El mascle adult sense castrar rep el nom de toro i si és castrat, i a partir dels tres anys, se'n diu bou.^[2] Quan és no-castrat i d'edat de més d'un any és dit brau. Els individus joves de menys d'un any reben el nom de «vedell» o «vedella» i els d'entre un i dos anys s'anomenen «jònecs».^[3] A les Terres de l'Ebre i al País Valencià, el mascle adult sense castrar s'anomena «bou», mentre que el castrat s'anomena «bou manso».^[4]

Hi ha diverses races, algunes d’elevat valor gastronòmic. Als Estats Unts hi destaca la raça angus. Al Japó, que no van començar a menjar carn fins al segle XVI per influència portuguesa, tenen el bou de raça waigu, produïts a Kobe, que és la carn més cara del món. A França hi ha un munt de races autòctones bovines per a carn: charolaise, limousine, blonde d’Aquitaine, rouge des Prés, salers, gascona, aubac, blanc-bleu, bazadaise, parthenaise.^[5] A Catalunya ho són la vaca bruna dels Pirineus, la vaca de l'Albera i la vaca pallaresa.^[6]

La carn de vedella o bou només està prohibida a l’Índia, ja que la majoria hi professa religions vegetarianes i, a més, és un animal sagrat. La fan servir jueus, cristians i musulmans. Els jueus i els musulmans l’ han de sacrificar segons les normes kosher i halal. Els antics grecs i romans el consideraven animal sacrificial, grat als déus i als homes, ja que en feien diverses receptes.^[7]